Entrevistas a Pascual Serrano

Entrevista de Rosa Rodríguez en Galicia-Hoxe

- No teu libro partes da premisa de que os cidadáns non están informados a pesar de ler ou ver moita televisión. Vivimos nunha gran mentira?

Non me atrevo a dicir que os medios mintan sistematicamente, pero o seu nivel de desinformación, de retorcemento da realidade, de presentación alterada da actualidade termina co resultado de que vivimos unha gran mentira.

- Que interese teñen os medios en ocultar a verdade. Que gañan con iso?

Non sempre se trata dun ocultamento premeditado e argallado. Isto sucede en moitas ocasións e obedece a intereses empresariais e ideolóxicos concretos, pero noutros casos é a propia dinámica de traballo a que resulta incompatible cunha adecuada información.

- Entón, quen manda nos medios, o poder económico?
Respondería con outras preguntas, que criterios mandan nas fábricas de cadeiras ou de refrescos? Sen dúbida, o diñeiro e a procura da rendibilidade. Por que debería ser diferente na comunicación?

- Son todos os medios igual ou estableces distincións?

Son moi similares os criterios entre os medios privados que necesitan rendibilidade económica para sobrevivir, pertencen a grandes grupos económicos e empresariais, e teñen nos ingresos publicitarios unha parte importante da súa facturación. Cambia cando falamos de medios de propiedade pública ou xestionados por colectivos sociais.

- Pensas que se pode informar con obxectividade sobre algo? Cres que existe?

Non, creo que non existe a obxectividade, nin a imparcialidade nin a neutralidade. E canto menos se utiliza máis se pregoa. Hai tempo que a gran patraña dos medios é intentar crear estados de opinión escudados en dicirnos que nos están informando. O mesmo momento en que se elixe a noticia supón un claro posicionamento. O que se debe reivindicar e esixir é honestidade, veracidade e pluralidade.

- Cal é o acontecemento, de España e do resto do mundo, sobre o que a desinformación foi maior ou que máis che impactou a ti persoalmente?

Foron moitos. Sen dúbida, de relevancia internacional foi a existencia de armas de destrución masiva en Iraq. Logo dixeron que foi a Administración Bush a que enganou, pero iso non exime os medios de responsabilidade e complicidade. Se entre a versión de Bush e a de millóns de persoas, técnicos da ONU e expertos sobre a rexión, os medios difunden de forma preeminente a que resultou ser falsa, é evidente que formaron parte activa da campaña de engano masivo. O conflito palestino-israelí é outro caso de desinformación por falta de contexto e antecedentes, un tema que está todos os días nos medios de comunicación e do que poucas persoas saberían explicar as súas orixes.

- Dise que Obama é unha creación mediática.

Non sei se é só unha creación mediática, pero que contou co seu apoio é indubidable. Agora vimos que nesa campaña pode participar tamén a Fundación Nobel noutra proba de sinerxías das diferentes manifestacións do poder.

- E sobre Afganistán. Sabemos o que pasa alí cos soldados españois?

Nin cos soldados españois, nin cos cidadáns afgáns. Foi primeira páxina a noticia das eleccións presidenciais pero xa se esqueceron os medios ata de contarnos quen as gañou.

- Un dos capítulos do libro leva por titulo "Outra información é posible". É realmente posible?

Si é posible, outra cousa é que poida ser igual de masiva e influente que a das grandes corporacións. Por iso é tan importante desautorizar e deslexitimar os medios hoxe hexemónicos.

- Como se fai para saber o que pasa no mundo sen ter a sensación de que te enganan?

O máis intelixente é utilizar menos os medios diarios que non profundan e recorrer a un libro. Noutras ocasións, buscar autores e firmas que che merezan confianza, informarse supón deixarte en mans dun profesional como cando entras nun quirófano. Así que, como neste último caso, é importante asegurarse da súa honestidade e profesionalidade. Para rematar, non deixar de saber quen son os donos do medio de comunicación.

- Que pensas dos medios de comunicación en Galicia?

Se te refires ós privados, a prensa rexional galega en castelán é similar á do resto do estado, quizais algunha máis importancia á información internacional, conscientes do factor da emigración galega no exterior, o que tamén supón un rumbo ideolóxico a favor dos intereses dese grupo social na súa liña informativa. En canto á prensa en galego observei un fenómeno curioso. Renunciar ó castelán e optar polo galego supón romper co criterio comercial que esixiría non deixar o castelán. Unha vez dado ese salto, sen pretendelo quizais, atópanse en mellores condicións para afrontar os seus contidos con criterios máis independentes do mercado e máis plurais. De modo que descubrín que a autoafirmación dunha lingua terminou acompañada dunha maior autonomía para a selección dos contidos.


Entrevista de Miquel Tonrs i Pau Lanao a El Punt


PASCUAL SERRANO PERIODISTA I ESTUDIÓS MITJANS DE COMUNICACIÓ
«Estar ben informat és un deure»
Pascual Serrano trenca un tòpic, el que diu que després de llegir la premsa i de veure els telenotícies els ciutadans estan informats de l'actualitat, i ens diu que la desinformació és una constant, ja que són els interessos públics i particulars, els que configuren l'opinió.

Vostè com llegeix un diari, escolta una ràdio o mira els informatius de la televisió?

–«Davant de qualsevol mitjà, és fonamental saber qui és el propietari, si es tracta d'un mitjà estatal, d'una cooperativa, una organització no governamental o una empresa privada, i en aquest darrer cas, saber si són empresaris individuals o determinats grups econòmics que operen en altres sectors. Si sabem qui és el propietari i els interessos que es defensen, podrem entendre'n la línia editorial.»

–La publicitat en queda al marge?

–«I tant que no. Dels mitjans no tan sols cal conèixer els accionistes, sinó que també és molt interessant saber les empreses o institucions que s'hi anuncien. Així podrem saber per què es donen les informacions d'una manera o una altra i descobrir que a vegades hi ha relacions molt estretes entre els anunciants i algun reportatge o informació. Per exemple, a l'Amèrica Llatina les televisions per cable funcionen venent espais de programació, i cada productora ha de buscar-se els patrocinadors que financin els programes. Davant d'aquest fet, la pregunta és senzilla: qui pot trobar una empresa patrocinadora per a un programa que denunciï les violacions de les multinacionals a Nigèria i la corrupció a Wall Street, o que defensi la disminució del consum a la recerca d'un model de desenvolupament sostenible?»

–O sigui que no hi ha esperança?

–«Jo no diria això, ni tampoc que cal que descartem tots els mitjans que no considerem lliures d'intoxicacions, econòmiques o ideològiques, sinó que sempre tinguem present que disposar de molts diaris al quiosc o veure molts telenotícies a les televisions no vol dir que hi hagi una gran pluralitat informativa.»

–Per què?

–«Si fan una prova i passen vint-i-quatre hores repassant l'oferta dels mitjans, veuran que les imatges es repeteixen, són les mateixes a Europa, a l'Àsia, a l'Amèrica Llatina o als Estats Units. No podem passar per alt que els grans mitjans de comunicació funcionen en el marc d'una economia de mercat, amb totes les servituds que això comporta, i tots tenen una manera de funcionar semblant a l'hora de presentar la informació internacional.»

–Vol dir que la informació no és mai neutra?

–«I tant que no. Penso que quan fem una anàlisi dels mitjans, els tòpics que hem de desterrar són els de la neutralitat i la imparcialitat. El sol fet d'oferir-nos una o altra notícia ja suposa adoptar una posició.»

–I doncs què?

–«Primer hem de plantejar-nos si la informació neix de la recerca del periodista o del mitjà, o si contràriament ha estat promoguda o filtrada per alguna part interessada. Després hem de valorar quines són les fonts, si la informació que ens ofereixen ha estat contrastada, quines han estat les reaccions...»

–Allò que se'n diu dret a la informació?

–«Es parla molt del dret a la informació, però massa sovint oblidem que estar ben informat també és un deure. S'ha de fer un primer pas i entendre que massa vegades el que ens presenten els mitjans no és la realitat, sinó una elaboració de la realitat Jo crec que cal potenciar un esperit crític que ajudi a buscar una informació alternativa a les vies formalment establertes. Si no estem condemnats a la desinformació i incapacitats per entendre el món que ens toca viure, o sigui, estem incapacitats per actuar amb llibertat.»

–I què cal fer?

–«Per enfrontar-nos a aquest poder gegantí que intenta interpretar el món dient-nos qui són els bons i qui són els dolents, o marcar les pautes del que hem de fer, jo crec que un primer pas seria promoure la desconnexió entre el missatge informatiu dominants i el pensament ciutadà. El meu llibre no vol convèncer el lector que té la veritat, sinó que vol despertar el dubte raonable i trencar el monopoli d'uns mitjans que estan posant fi a la capacitat de crítica i d'anàlisis de l'individu. Tan sols avançarem si els ciutadans desenvolupen un pensament independent i són conscients que la complexitat del que passa al món no es podrà simplificar mai amb missatges periodístics sotmesos a determinats interessos.»

El 1996 va fundar el diari electrònic Rebelión, que avui funciona com a publicació alternativa a internet. Va ser assessor editorial de Telesur i ha escrit uns quants llibres, l'ultim, Desinformació. Com els mitjans amaguen el món