Catalunya: único país del mundo donde el occitan es lengua oficial

Er Estatut d'autonomia de Catalonha
ARTICLE 6. ERA LENGUA PRÒPRIA E ES LENGÜES OFICIAUS
5. Era lengua occitana, denominada aranés en Aran, ei era lengua pròpria d’aguest territòri e ei oficiau en Catalonha, cossent damb çò qu’establissen aguest Estatut e es leis de normalizacion lingüistica.
ARTICLE 11. ARAN
1. Eth pòble aranés exercís er autogovèrn mejançant aguest Estatut, eth Conselh Generau d’Aran e es autes institucions pròpries.
2. Es ciutadans de Catalonha e es sues institucions politiques reconeishen Aran coma ua realitat occitana dotada d’identitat culturau, istorica, geografica e lingüistica, defenuda pes aranesi ath long des sègles. Aguest Estatut reconeish, empare e respècte aguesta singularitat e reconeish Aran coma entitat territoriau singulara laguens de Catalonha, era quau ei objècte d’ua particulara proteccion per miei d’un regim juridic especiau.

Se canta (o Se chanta o Se canti o Aquelas montanhas o Aqueras montanhas o Aqueres montanhes o Aquelei montanhas o Aqueli montanhas o La font de Nimes o La fònt de Nimes o La hont de Nimes) es una cançon tradicionala occitana espandida dins tota Occitània. La tradicion l'atribuís a Gaston Fèbus. Es considerada coma l'imne occitan. I a un fum de versions, segon los dialèctes e las regions.

Exemple de version lengadociana:

Dejós ma fenèstra
I a un auselon
Tota la nuèch canta
Canta sa cançon.
[Se canta que cante
Canta pas per ieu
Canta per ma mia
Qu'es al luènh de ieu.]
Aquelas montanhas
Que tan nautas son
M'empachan de veire
Mas amors ont son.
Aquelas montanhas
Tard s'abaissaràn
E mas amoretas
Se raprocharàn.
Baissatz-vos montanhas
Planas, levatz-vos
Per que pòsca veire
Mas amors ont son.
Al fons de la prada
I a un píbol traucat
Lo cocut i canta
Benlèu i a nisat.

Exemple de version bearnesa

Devath ma frinèsta,
I a un auseron
Tota la nueit canta
Canta sa cançon
[Se canti, jo que canti
Canti pas per jo,
Canti per ma mia
Qui ei tan luenh de jo
(o Qui ei auprès de jo )]
Aqueras montanhas
Qui tan hautas son
M’empaishan de véder
Mas amors on son
Baishatz-ve montanhas
Planas, hauçatz-ve
Tà qui pòsqui véder
Mas amors on son
Aqueras montanhas
Que s’abaisharàn
E mas amoretas
Que pareisheràn
Si sabi las véder
On las rencontrar
Passerí l’aigueta
Shens paur de’m negar
Las pomas son maduras
Las cau amassar
E las joenas hilhas
Las cau maridar.

Versión occitana normalizada:

Montanhes araneses ei l'imne oficiau dera Val d'Aran, una version adaptada de l'imne occitan Se canta. Tèxte oficiau adoptat eth 15 de deceme de 2008 peth Conselh Generau:

Dessús dera mia hièstra
i a un auderonh
tota era net cante
cante sa cançon
Aqueres montanhes
que tant nautes son,
m’empèishen de véder
mèns amors a o son.
[Nautes se son nautes
ja s’abaisharàn
es mies amoretes
que s’aproparàn.]
Montanhes araneses
a on es pastors
es hònts regalades
tròben, e jordons.
Montanhes coronades
tot er an de nhèu,
tan nautes e bères
que vos pune eth cèu.
Montanhes araneses
pientades de rius,
de totes grandeses
vos adorne Diu.
Nòsti amors veiguéretz
com rosèr florir,
volem com es pares,
guardant-vos morir.

 Versió en català:

Sota ma finestra
hi ha un ocellet,
tota la nit canta,
la seva cançó.
Aquelles muntanyes,
que tan altes són,
m’impedeixen veure
els meus amors on són.
[Si cantes per què cantes;
no cantes per mi,
cantes per la meva filla,
què està lluny de mi.]
Altes, si son altes,
ja les abaixaran;
els meus amorets
que s'aproparan.
Sota la meva finestra
hi ha un rossinyol,
tota la nit canta,
canta la seua cançó.
Muntanyes coronades
tot l’any de neu;
tan altes i belles
que us enveja el cel.

Versión en castellano:

Bajo mi ventana
hay un pajarito
toda la noche canta,
canta su canción
Aquellas montañas,
que tan altas son,
me impiden ver
mis amores dónde están.
[Si cantas por qué cantas;
no cantas por mi,
cantas por mi hija,
que está lejos de mi.]
Altas, si son altas,
ya las bajaran;
mis amorcitos
que se acercarán.
Bajo mi ventana
hay un ruiseñor,
tota la noche canta,
canta su canción.
Montañas coronadas
todo el año de nieve;
tan altas i bellas
que os envidia el cielo.

Parolas d'a bersión aragonesa (José Antonio Labordeta):

Aqueras montañas
tan alteras son
no me dixan bier
os míos aimors
Aqueras montañas
cuán s'en baixarán
y os míos aimors
aparixerán.
Dezaga d'ixas boiras
os n'iré a escar
y crebando as mugas
con yo en tornarán.
Si canto, yo que canto,
no canto ta yo
canto t'a mía amiga
que ye en ixos mons.